Si la intel·ligència emocional la comparem amb una recepta d’un pastís, la comunicació amb confiança és un ingredient més que cal afegir perquè la intel·ligència emocional es desenvolupi com a capes connectades amb un resultat excel·lent.
Si des de petits ja és important prendre consciència dels propis sentiments i controlar la seva intensitat, és necessari també fer-se valer amb confiança plena.
Què cal tenir per a una comunicació amb confiança?
· Postura corporal: estar ben dret, però sense arrogància.
· Contacte visual: mirar els ulls i de manera adequada.
· Parlar: utilitzar un llenguatge coherent dient el que realment es pensa, però sense insults i comentaris despreciatius.
· To de veu: amb serenor, sense xiuxiuejar ni cridar.
Comunicar-se amb aquests elements permet tenir seguretat d’un mateix i guanyar-se la confiança de l’altre des de la comprensió i el respecte, al mateix temps es crea una interacció social positiva. L’oposat negatiu a aquesta actitud de confiança és la passivitat i l’agressivitat.
Per a una bona comprensió en un nen o nena per a aquests tres comportaments comunicatius es pot recórrer a relacionar els tipus de persones amb cadascuna de les següents formes: El tauró (agressivitat), cuc (passivitat), el JO (segur de mi mateix).
Ø El tauró és agressiu, prepotent i autoritari. No li dona importància als sentiments dels altres i procura d’obtenir el que vol amb intimidacions i sense considerar altres factors o la gent involucrada, però per sort no aconsegueix sempre el que es proposa com per exemple: “si em parles a crits et contestaré?”.
Ø El cuc és passiu i sumís, li preocupa més el que volen els altres que els seus propis desitjos. No es fa valer ni intenta aconseguir el que vol, deixant que els altres li facin el que vulguin. Encara que evita els conflictes no obté el que vol com per exemple: “si no argumentes la teva opinió et comprendré?”.
Ø El Jo assumeix un paper protagonista positiu en la comunicació. Sap el que vol i no li fa res demanar-ho, però a l’hora pren en consideració els sentiments i drets dels altres. Sap que no sempre pot tenir allò que vol, però també sap que la millor manera de intentar-ho es col·laborant amb els altres.
Aquestes formes per interpretar els tres tipus de conducta també s’hi poden aplicar en les persones conegudes del nostre entorn, en personatges populars o ficticis.
Amb l’observació ve l’aprenentatge, posteriorment la reflexió de com vull comunicar i finalment la pràctica d’una comunicació amb confiança.
