COMUNICACIÓ + EMOCIÓ POSITIVA = INFLUENCIA

Influïm en els que ens envolten i ho fem en positiu o en negatiu, és un intercanvi social que fem de manera invisible. Però encara que sembli un fet subtil i poc perceptible té un poder considerable.

La persona més expressiva d’un grup contagia les seves emocions ja siguin d’alegria, de tristesa, d’avorriment, d’ansietat, satisfacció... i d’altres. El fet d’aquesta facilitat en transmetre les emocions es degut a que els estats d’ànim són senyals vitals per a la supervivència, per això són un tipus de comunicació altament eficaç.

El nostre radar emocional es sintonitza amb els de qui ens envolta, fomentant una interacció més fluida i eficaç. Per tant, tots contribuïm a que els altres se sentin una mica pitjor o una mica millor, en una escala que va des de lo emocionalment tòxic a lo més nutritiu.



Per sort els sentiments positius es difonent més fàcilment que els negatius i els seu efectes són més saludables, donant resultats com la cooperació, l’equitat, la col•laboració i el rendiment global del grup.

Així doncs, els factors emocionals tenen un paper fonamental en la nostra vida professional sense que importi el tipus de feina que fem. La competència emocional exigeix la capacitat d’aprofitar les corrents emocionals sense veure’ns arrossegats per elles.

Nosaltres doncs decidim en tot moment en quin cantó decantem la balança en les nostres interaccions socials, un estil emocional en positiu o en manifestacions negatives. Sabem per intuïció que la primera opció ens acostarà més a les persones, donarem més confiança, la nostra presència serà molt valorada i les nostres opinions reconegudes, conduint-nos a la capacitat d’influenciar en els altres gràcies a aquest contagi emocional.

La influencia i la persuasió desperta certa emoció en els qui tenim a prop, ja sigui en quant al nostre poder, la nostra passió per un projecte, el nostre entusiasme per superar un competidor o el malestar que ens provoca una certa injustícia. Quant es posseeix l’art de la influencia un es capaç de sentir les reaccions de qui escolta el nostre missatge i conduir-lo adequadament a la fita desitjada, per un interès comú.

Les accions contundents tenen la virtut de captar l’atenció i despertar emoció, d’aquí sorgeix aquest art d’influenciar en positiu.

ABRAÇAR LA INCERTESA PER ASSOLIR LA CONSCIÈNCIA PLENA

Reconeixem les alternatives que tenim en el dia a dia?, decidim activament entre elles?.

En moltes ocasions les expectatives dirigeixen la nostra vida i tendeixen a determinar el que veiem. Quant amb més fermesa aprenem com alguna cosa “hauria de ser” més segurs en hi sentim i amb més dificultat podem detectar lleugeres desviacions. Donem i confirmem suposats. Aquesta actitud s’anomena desatenció. Quant ens trobem en aquest estat, el passat determina el nostre present, veiem el que esperem veure sense adonar-nos que s’ha de fer alguna elecció.

La desatenció és present en la major part del nostre temps i les conseqüències són considerables pel nostre benestar i la nostra salut i a nivell professional debilita la innovació. Si s’aprèn informació de manera mecànica, no es podrà utilitzar amb creativitat. Sense adonar-nos posem el “pilot automàtic” i entrem en una espiral d’automatisme degut a la repetició. Per exemple, considerem una primera informació com a certa i no anem a la recerca d’altres possibilitats, és una postura clara de desatenció. Ens comprometem cognitivament de manera prematura, sense considerar com la informació es pot utilitzar d’un altre manera.

El contrari d’aquest compromís cognitiu prematur és la consciència plena, que implica distingir i fixar-se amb coses noves de manera activa. Exigeix l’esforç de mirar el món de manera diferent de com ho hem fet fins ara, de sortir de la nostra visió acomodada. En fer-ho percebem coses noves automàticament i ens traslladem al present en el que ens fem sensibles al context i a la perspectiva, quant no estem atents a aquest context i a aquesta perspectiva es torna aliè a nosaltres.

Per aconseguir aquesta actitud de consciència plena cal abraçar la incertesa que ens portarà al descobriment de noves realitats, encara que seguim fent el mateix la nostra mirada pot apreciar la diferència, l’alternativa, l’altre opció o la solució.

Molts aspectes de la nostra cultura ens condueixen a intentar reduir o eliminar la incertesa. Aprenem a fer-ho amb l’objectiu de saber què són les coses, per així poder-les controlar. Tot al contrari, hauríem de pensar en explorar el poder de la incertesa, per poder aprendre en què es poden convertir les coses; en el procés nosaltres mateixos podem arribar a ser més del que mai hauríem pensat possible.

Hi ha algun remei per a la desatenció? Sí, fer el que sempre has fet mecànicament, però posant els cinc sentits, encara que no és fàcil. Una opció més senzilla de fer-ho és submergir-te conscientment en una nova activitat creativa perquè així puguis experimentar el que això significa, el que se sent al ser conscient.

El procés d’atenció en allò que es fa mecànicament no és fàcil, però si es pot començar una transició de desatenció a consciència plena. Aprendre conscientment es entendre que la situació que coneixes o vius ara, pot canviar demà, tenir la incertesa i per això cal estar atent. No prestem molta atenció quant creiem que “sabem” alguna cosa. Per això molts matrimonis no funcionen; perquè les persones s’avorreixen: creuen que “saben” com són les coses i deixen de descobrir. Quant estàs aprenent una cosa nova, la idea és aprendre-ho amb reserves, aquest és l’aprenentatge conscient.

Per contra, s’ha d’evitar la tirania de l’avaluació: ens avaluem al llarg d tot el dia: ens comparem amb altres persones, ens comparem amb el passat o amb el “jo” ideal. Avaluem en cada moment el que estem fent, com ho hem fet etc..., i el que hem de saber és que l’avaluació està en la nostra ment, no en la “cosa” que avaluem. Una vegada reconeixem que el fet de que una cosa és “bona” o “dolenta” és una qüestió d’opinió, és més fàcil seguir endavant i ser innovador.

Per exemple, en el món de l’art moltes de les obres que van ser rebutjades en la seva època, ara es paguen milionades. L’avaluació és l’obstacle més important que cal superar per a obtenir la consciència plena. En moltes ocasions rebutgem expressar-nos de manera creativa per la por de l’opinió negativa dels altres. Quant fem o acceptem avaluacions, no movem el món i se’n diu desatenció.

La consciència plena millora la qualitat de les nostres decisions. Hauríem d’abordar totes les situacions com oportunitats per prendre decisions de manera plenament conscients, si fem això no cal que ens preocupem per prendre la decisió “correcte”, perquè entendrem que no existeix una única correcte que prendre.

DE LA MÀ DEL COACH

Ens adrecem a un coach quant estem trencant amb un model de vida professional o privada, quant desitgem aclarir-nos, refer-nos d’un ensurt, preparar-nos abans d’una ruptura, trobar nous objectius o enfrontar-nos a un nou repte, entre altres.

Es tracta d’un instant breu, durant el qual es produeix una ruptura psíquica en la vida professional o privada, o senzillament la situació deixa de tenir sentit. Pot tractar-se d’un ascens de lloc de treball, aconseguit o no, d’una nova funció, una nova professió, un canvi d’empresa o departament, la compra d’una empresa per un altre, un acomiadament, un canvi en la vida privada com un divorci o el naixement d’un fill, o una resistència contra la rutina perquè la persona no pot més.

La persona se sent perduda, deprimida, en un estat de supervivència o inclús de degeneració o autodestrucció. L’objectiu del seu camí amb el coaching cap el canvi consistirà, doncs, a col•locar-la de nou en un estat de vitalitat, d’energia positiva, fomentar el descobriment dels seus potencials, en una perspectiva de progrés o de creixement.

 

El coach tindrà que ajudar en generar una nova coherència en la seva vida personal i/o professional, fins a aconseguir una major realització, fins que senti que porta el timó de la seva pròpia vida portadora de més felicitat i sentit.

Es convida al coachee (client) a fer una introspecció, un balanç de les seves satisfaccions, oportunitats, competències i capacitats de gestió per a establir un diagnòstic de lideratge. En cada sessió el coachee tria el tema ell mateix; el coach escolta, fa preguntes i emet observacions. Aquesta interacció permet clarificar la percepció del coachee i orientar-lo a una actitud activa. El coaching accelera els progressos del coachee, assegurant una major focalització i una presa de consciència envers les seves decisions. El coaching es concentra amb el que el coachee és avui i sobre el que està disposat a emprendre per assolir les seves fites.

De la mà del coach, podràs analitzar els teus talents, els teus recursos, el teu potencial. Podràs també identificar els teus valors y sentit de la vida, marcant la diferència entre el que és essencial i entre el que és important. D’aquesta manera, es determinarà el tipus de canvi a realitzar.

SÒCRATES, EXEMPLE DE LIDERATGE PEL NOSTRE CONTEXT ACTUAL

Els millors líders fomenten el llenguatge genuí en el nucli de l’empresa. Els resultats són una major creativitat i una major sensació de comunitat.

La majoria de nosaltres ens passem part del temps treballant, doncs és lògic que obtinguem el màxim profit a aquesta experiència. Encara que en moltes ocasions el treball pot ser monòton, polític, competitiu i previsible, no te perquè ser així. El treball també pot ser innovador i estimulant. Col•laborant amb els altres es pot crear l’energia positiva que ens proporciona alegria i valor a les nostres accions. Quant estem realment compromesos es generen estimulants experiències humanes anomenades “punts calents”.

Els “punts calents” són llocs i moments on la cooperació floreix, donant pas a una gran energia, innovació, productivitat i entusiasme. Aquests “punts calents” generen un valor espectacular per a les persones i les organitzacions.

El repte d’un líder consisteix en afrontar “els punts calents”, apareixen i no es poden controlar o dirigir, les antigues regles de lideratge de “ordeno i mano” tenen escassa efectivitat envers a aquestes situacions, de fet poden anar en contra de la seva aparició.

Sòcrates, l’antic filòsof establí l’ utilitat de formular grans preguntes a les persones normals amb les que es trobava mentre caminava pels camins d’Atenes. Sòcrates utilitzava aquestes converses per analitzar els problemes quotidians. Estava convençut que les persones podien equivocar-se, encara que ostentessin grans càrrecs i defensessin creences en las que la gran majoria de les persones havien cregut amb fermesa durant segles. La raó era senzilla, no havien examinat les seves creences de manera lògica. Afirmava que l’aprenentatge més útil tenia lloc mitjançant la falsificació. La falsificació requereix la disciplina de la raó i la verificació de la hipòtesi:

• Quins són els propòsits que sustenten aquesta proposició?

• Quines dades o probes necessitaríem per demostrar que aquests supòsits són falsos?

• Què creiem que és cert i de fet és fals?

• Què creiem que és fals i de fet és cert?

Aquestes eren el tipus de preguntes que plantejava Sòcrates i proporcionaven la base per a converses rigoroses i racionals que guiaven als líders a preguntes potencialment propulsores.

Un “punt calent” necessita un líder com Sòcrates, que li serveixi de font per a un qüestionament enèrgic i disciplinat. La primera tasca del líder en el moment de crear bones converses és institucionalitzar la formulació de preguntes i l’expressió dels dubtes com una part normal i habitual de la manera en que opera l’empresa.

Per a formular preguntes efectives és necessari que el líders s’exposin de manera constant a una gran varietat d'informació i estímuls tant a dins com a fora de l’empresa per a ser capaços de generar pensaments independents i perspicaços.

Per a legitimar les expressions sinceres de dubte, és necessari que els líders reconeguin els seus propis dubtes i incerteses.

Els líders ha de tenir autoconfiança i valor per a reconèixer la pròpia ignorància. La habilitat de Sòcrates per a plantejar preguntes es sustentava en la seva creença de que no sabia res.

Els grans líders s’asseguren de que la pragmàtica diària no acapari tot l’espai que els professionals poden dedicar a les converses. Mantenen en joc algunes preguntes generals per atrapar   l’intel•lecte i la imaginació de la seva gent. Les grans converses en torn a aquests temes es tradueixen en beneficis concrets aquí i ara, renoven constantment la identitat de la institució i els vincles entre les persones, entre ells i l’empresa.

Perquè els hàbits individuals i l'inèrcia organitzacional no condueixin a la persistència de converses mediocres, és important que els líders formulin de forma conscient les segúents preguntes:

• Què està bloquejant les converses de qualitat de la nostra empresa?

• Què podem fer per eliminar el bloqueig?

Un cop formulades les preguntes sorgiran instruments creatius i perspicaços per a poder trencar amb els vells hàbits.

El líder com a creador d’amistat és essencial per a l’aparició de “punts calents”. Amistat en aquest cas fa referència a la qualitat i la profunditat de les relacions entre els membres de l’equip de lideratge. Moltes vegades establí amistat requereix veritable valentia per part del líder.

Els líders excepcionals utilitzen els processos exclusius com una manera de comunicar els seus valors i valors de l’empresa. La creació d’aquests processos exclusius és més fortuïta i degut a la seva naturalesa és més lenta i més complexa i expressa en major mesura els valors.

En l’actualitat tots ens trobem en un punt d’inflexió. La naturalesa de treballar en col•laboració ha canviat fins a tornar-se irreconeixible. Algunes de les antigues regles romanen i poden actuar com a barreres pel canvi i per a l’aparició dels “punts calents”. Recolzar l’aparició dels punts calents requereix un conjunt de regles totalment noves una forma diferent d’enfocar el repte.

El rol del líder serà cada vegada menys controlar i manar i més en propulsar energia i permetre que sorgeixin els grups de manera voluntària. La clau està en l’aparició de més líders Socràtics.

BENEFICIS DEL COACHING PERSONAL

Els beneficis del coaching personal els podem obtenir immediatament o de vegades requereix un cert temps, depenent del procés i de la persona que rep el coatxing, el coatxee. L’actitud normal d’un coatx es que et faci preguntes o suggeriments que, d’alguna manera, canviïs en la teva manera de pensar de manera immediata.

Aquest és un dels beneficis del coaching, que el seu efecte pot ser instantani, encara que hi han més aspectes positius envers el coatxing:


1. El coaching personal et facilita la organització i l’estructura en la teva vida, i et convida a anar més enllà del que podries proposar-te normalment fent-t’ho tu mateix.

2. El coaching personal t’ajuda a caminar per la vida amb confiança, acceptant i gestionant en el que en ella succeeix per així poder millorar moment a moment.

3. El coaching personal t’ajuda a descobrir les veritables prioritats de la teva vida.

4. El coaching personal t’ajuda a aconseguir resultats de manera més fàcil en terminis més curts en totes les teves fites.

5. El coaching personal és una inversió en tu mateix/a que et beneficiarà per la resta de la teva vida. Els seus resultats positius fa que sigui una activitat necessària per a qualsevol persona que desitgi focalitzar el seu propòsit de vida.

6. El coaching personal ajuda a donar-te un punt de vista diferent per a que així puguis avaluar-te i així poder projectar-te a possibilitats futures.

7. El coaching personal t’ofereix una major seguretat en tu mateix/a, recolzament, confiança, entusiasme, motivació e inspiració en funció de les teves necessitats i de la teva situació en el moment present.

El benefici clau del Coaching Personal envers la teva vida és ajudar-te a obtenir els teus objectius amb més rapidesa i amb més facilitat que per tu mateix/a.

Un procés de Coaching Personal pot marcar una gran diferència entre viure una vida normal i viure una d’èxit i excel•lència personal.

COACHING PROFESSIONAL

Vols reconduir la teva direcció professional?
T'agradaria obtenir recursos de creixement professional?
Vols optimitzar les teves habilitats directives?
Perceps cert malestar en relació a la teva empresa?
Creus que els teus treballadors se senten poc motivats?
Estan focalitzats cap a millor rendiment?
Els teus professionals líders gestionen amb èxit els seus equips?


i, a més a més, desitges:


canviar d'empleat a emprenedor
obtenir l'exel·lència professional
millorar les habilitats de lideratge
identificar elsl teus talents
gestió de grup i impulsar el treball en equip
desenvolupar competències emocionals
fomentar una eficaç presa de decisions...

El COACHING PROFESSIONAL permet treure el talent, fa que surti el millor resultat d'un mateix aplicant tècniques com la programació neurolingüística: (PNL: metamodel, submodalitats, reencuadrament, bona formulació i claus d'accés ocular), basada en l'observació, estratègies psicológiques i pedagògiques enfocades en el desenvolupament de la intel·ligència emocional.

Es dona prioritat a la persona com a engranatge principal del sistema. 

La finalitat del coaching professional és alliberar el potencial i arribar al millor nivell de resultat.

Permet produir resultats satisfactoris en la vida professional.

El coaching  s'aplica en tots els sectors professionals.

El coaching és un procés que apunta al desenvolupament del potencial de les persones i dels equips per obtenir objectius coherents i canvis en profunditat.

COACHING PERSONAL

Et costa prendre decisions importants per por d'equivocar-te?
Tens de vegades la sensació que  la teva vida és grisa i monòtona?
Sents que no arribes a tot allò que voldries?
Tens aparcat algun projecte des de fa anys?
T'agradaria tenir més seguretat en tu mateix/a?


i, a més a més, desitges:


dissenyar el teu futur i arribar a objectius,
gestionar les teves emocions,
potenciar la teva autoestima,
canviar alguna cosa,
seguretat i confiança en un mateix/a,
la teva relació amb altres,
equilibrar la teva relació de parella,
aconseguir il·lusions o projectes,
canviar hàbits que et fan mal,
sentir-te plenament satisfet amb la teva vida,
equilibrar feina i vida privada,
saber el que vols realment,

El COACHING PERSONAL permet treure el màxim partit a les teves habilitats i talents. T'acompanya aplicant les seves eines com la programació neurolingüística, reencuadrament, observació i modelatge de l'exelència humana, així com estratègies en la comunicació i la intel·ligència emocional.


El resultat d'aquest procés farà que:

1. aclareixis els teus pensaments i sentiments per identificar els valors personals
2. identifiquis quins obstacles sorgeixen i exploris nous punts de vista
3. elaboris les estratègies que millor s'ajusten als teus desitjos
4. apliquis i experimentis un pla d'acció que et permet aconseguir els teus objectius
5. reforcis la teva confiança i autoestima
6. assoleixis els teus propòsits

El procés de COACHING t'endinsa a allò que et condueix al teu desenvolupament, la teva relació amb els altres i amb el tot.

L'ÈXIT  ESTÀ  DINS  TEU

L'ESTRATÈGIA COMUNICATIVA DEL "NO POSITIU"

L’habilitat de dir no resulta essencial quant la nostra agenda es plena d’assumptes pendents. Hi ha molta informació a tractar i a l’abast per poder assumir tanta informació, hem de poder escollir el que realment ens interessa, concretar-nos en la informació veritablement important pels nostres interessos i poder dir sí a aquesta depèn de la nostra habilitat de dir no a moltes altres coses que són menys importants. Establir prioritats i límits es potser el desafiament més important a que ens enfrontem avui dia.

Existeix la triple trampa en la que caiem en dir “No”. Com a conseqüència de la dificultat en dir “No” ens acomodem i diem “Sí” encara que vulguem dir “No”. També si estem cansats o estressats passem a l’altre extrem, diem no atacant, de manera agressiva, resposta que pot erosionar relacions importants. En tercer lloc, de vegades actuem amb evitació, no diem “Sí” o “No”, esperem que el problema desapareixi, i això acostuma a no succeir.

El “NO POSITIU” és una resposta a un pensament integrador, intenta tenir models oposats en ment i aconseguir una resolució positiva. Es un “No” que parteix d’un “Sí”: comença amb un “Sí” pels teus valors, prioritats i per a tu mateix, per el que és més important i desprès avança a un “No”, natural, tranquil i respectuós. Com a resultat, en contes d’acabar amb un “No”, de fet acaba amb un “Sí”, que es un resposta positiva per ambdues parts.

Un “NO POSITIU” és un concepte i una habilitat necessària. Per tant, el “NO POSITIU” és la combinació dels mèrits del no amb la seva claredat i poder, amb una atenció als elements positius del “Si”.



Davant un conflicte el millor consell es “SORTIR AL BALCÓ” . Sovint en el treball actuem enfadats donant un “NO NEGATIU” que pot ser ofensiu o reaccionem amb por conduint-nos a l’acceptació, lluny dels nostres interessos.

“SORTIR AL BALCÓ” és donar un pas enrere on la teva vida te lloc en un escenari i tu ets l’actor, de manera que mous els teus pensaments en un “balco” emocional amb vistes a l’escenari, des de on pots prendre certa perspectiva, recordar quines són les teves prioritats i actuar amb conseqüència . Quant l’altre part no accepta el teu ”No” com a resposta cal idear un pla B, prepara la teva millor alternativa; potser caldrà renunciar a alguna cosa per mantenir el “No”, o potser buscar aliats o sortir de la posició particular. Preparar un pla B et dona confiança per afrontar aquestes situacions.

L’enfocament “NO POSITIU” pot ser utilitzat de pares a fills, especialment en l’adolescència. Es una manera d’establir límits de manera positiva, perquè el “NO POSITIU” es basa en el respecte i aquesta és la paraula clau per a l’educació emocional. El “NO POSITIU” va des de respectar-me establint límits que protegeixen les coses que valoro i al mateix temps, es presenta de manera respectuosa envers l’altre part i les seves preocupacions.

Tota relació de conflicte és dual, jo contra ell/a, nosaltres contra ells. Per arribar a la resolució de conflictes en tots els nivells parlem del “Tercer Costat” que es un tipus de lideratge cada vegada més necessitat, no només en l’àmbit polític sinó que també en el dels negocis.

MOTIVACIÓ, MOTOR EMOCIONAL

Tinc motius, tinc motivació, tinc moviment. La motivació ens condueix, posa el nostre cos en acció i en direcció on volem estar. Aquest moviment ens porta a accions positives per a nosaltres, perquè ens nodreix dels nostres desitjos. El que vol la ment ho vol el cos, la sinergia perfecta de vida.

Quin tipus de combustible necessita la meva motivació per moure’m?, doncs si sóc JO qui s’ha de moure, si sóc JO el que necessita posar en marxa el motor motivacional, l’energia que em farà empènyer amb més força i allà on vull te a veure amb els meus propis valors. Es a dir, el nostre nivell de motivació ve condicionat per allò que te relació amb les nostres pròpies expectatives. Ens interessem quant el que cal assolir connecta amb els valors, fites i anhels personals. Per exemple, veiem un procés d’aprenentatge com una oportunitat de millorar la vida personal quant se’ns presenta vinculat a les pròpies aspiracions. Existeixen moments especials en que s’obren les portes al desenvolupament, moments els quals ens sentim més motivats per treure el millor profit a les nostres capacitats, per exemple:

• L’augment de responsabilitat i intel•ligència emocional que cal per assolir un lloc de treball superior.

• Les crisis vitals com els problemes familiars, els dubtes respecte a la pròpia vocació o la crisi de la “mitjana edat”, poden convertir-se en combustible per a la motivació, per tant pel canvi.

• Les dificultats laborals creades pels problemes interpersonals, l’avorriment o la decepció amb una determinada tasca que pot impulsar l’esforç necessari per estimular el desenvolupament de les habilitats emocionals.

La motivació intrínseca va molt més enllà de: “faig això, aconsegueixo això altre”.

Quant en el dia a dia amb el que fem podem decidir nosaltres mateixos envers totes les nostres accions la motivació s’accelera, agafa un altre impuls. Per exemple, encara que sembli utòpic les empreses que aconsegueixen no marcar horaris d’entrada, de sortida, no marcar terminis o fins i tot no s’obliga la presència de la persona a la feina, el nivell de productivitat de l’empresa augmenta, perquè la llibertat de la que gaudeixen els treballadors els porta a ser més competitius per la senzilla raó de que els empenya la motivació d’auto gestió i la responsabilitat d’aconseguir objectius. L’empresa diposita confiança i llibertat de gestió en els seus treballadors, a canvi els treballadors responen amb grans resultats fruit de la creació i la imaginació que han pogut expressar gràcies a aquestes noves tendències en polítiques d’empresa, on a més a més la clau determinant de la productivitat es “la situació social”.

L’aspecte social implica el grau de satisfacció en les relacions internes del grup, el grau de satisfacció en les relacions amb el supervisor/a, el grau de participació en les decisions i el grau de informació envers el treball i els seus objectius.

En l’àmbit professional, en la majoria dels casos, el combustible per aquest motor emocional, que es la motivació, ve donada per la intenció de la persona en treballar per a ella mateixa podent derivar satisfacció a la feina, tenint capacitat per acceptar responsabilitats i aplicar la seva imaginació, ingeni i creativitat als problemes de l’organització.

El tauró, el cuc o el JO (segur de mi mateix), quí vull ser?

Si la intel·ligència emocional la comparem amb una recepta d’un pastís, la comunicació amb confiança és un ingredient més que cal afegir perquè la intel·ligència emocional es desenvolupi com a capes connectades amb un resultat excel·lent.

Si des de petits ja és important prendre consciència dels propis sentiments i controlar la seva intensitat, és necessari també fer-se valer amb confiança plena.

Què cal tenir per a una comunicació amb confiança?

·         Postura corporal: estar ben dret, però sense arrogància.

·         Contacte visual: mirar els ulls i de manera adequada.

·         Parlar: utilitzar un llenguatge coherent dient el que realment es pensa, però sense insults i comentaris despreciatius.

·         To de veu: amb serenor, sense xiuxiuejar ni cridar.

Comunicar-se amb aquests elements permet tenir seguretat d’un mateix i guanyar-se la confiança de l’altre des de la comprensió i el respecte, al mateix temps es crea una interacció social positiva. L’oposat negatiu a aquesta actitud de confiança és la passivitat i l’agressivitat.

Per a una bona comprensió en un nen o nena per a aquests tres comportaments comunicatius es pot recórrer a relacionar els tipus de persones amb cadascuna de les següents formes: El tauró (agressivitat), cuc (passivitat), el JO (segur de mi mateix).

Ø  El tauró és agressiu, prepotent i autoritari. No li dona importància als sentiments dels altres i procura d’obtenir el que vol amb intimidacions i sense considerar altres factors o la gent involucrada, però per sort no aconsegueix sempre el que es proposa com per exemple: “si em parles a crits et contestaré?”.

Ø  El cuc és passiu i sumís, li preocupa més el que volen els altres que els seus propis desitjos. No es fa valer ni intenta aconseguir el que vol, deixant que els altres li facin el que vulguin. Encara que evita els conflictes no obté el que vol com per exemple: “si no argumentes la teva opinió et comprendré?”.

Ø  El Jo assumeix un paper protagonista positiu en la comunicació. Sap el que vol i no li fa res demanar-ho, però a l’hora pren en consideració els sentiments i drets dels altres. Sap que no sempre pot tenir allò que vol, però també sap  que la millor manera de intentar-ho es col·laborant amb els altres.

Aquestes formes per interpretar els tres tipus de conducta també s’hi poden aplicar en les persones conegudes del nostre entorn, en personatges populars o ficticis.

Amb l’observació ve l’aprenentatge, posteriorment la reflexió de com vull comunicar i finalment la pràctica d’una comunicació amb confiança.

DESCOBRIR EL NUCLI POSITIU

Descobrir el nucli positiu amb comunicació apreciativa ens du a un canvi de relació entre el “jo” i el món, al despertar de l’Altre/a i a vivències més intenses i emocionants.

Els nostres pensaments queden reflectits en la nostra manera de parlar, expressant amb el llenguatge la nostra realitat. El que aconseguim ve determinat per com imaginem i comuniquem aquesta realitat.

En parlar de comunicació apreciativa es parla de la pràctica de fomentar diàlegs apreciatius formulant preguntes que enforteixen les competències, virtuts, fortaleses i valors personals. En aquest marc individual hi trobem el “nucli de canvi positiu” que és la suma de les potencialitats de cadascú i mitjançant el diàleg apreciatiu es redescobreix aquesta força per poder posar de manifest canvis abans difícils de consolidar.

Per a un descobriment apreciatiu s’ha d’analitzar que es el que funciona en l’individu o als membres de l’organització. A partir d’aquesta descoberta s’ha d’explicitar quins factors ho fan possible i així promoure la motivació i el compromís per el desenvolupament d’aquest canvi positiu.

Amb una visió apreciativa no podem prejutjar l’Altre/a perquè li atribuïm les nostres imatges crítiques i trobem alguna negativitat, així doncs cal deixar que la persona narri amb llibertat qui vol ser deixant de banda les nostres projeccions i experiències. Podrem d’aquesta manera conèixer l’Altre/a, perquè deixant que expressi qui és des dels seus nuclis positius obtenim la font de coneixement que rau en ell o ella.

Arribar a comprendre això ens pot canviar la nostra manera de relacionar-nos amb el món, amb una actitud de voler descobrir i no tant de voler resoldre els problemes. Aquesta actitud apreciativa desperta el desig de crear i descobrir noves possibilitats socials que poden enriquir la nostra existència i donar-li sentit.

TENS NECESITAT DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL?

Si vols arribar lluny, necessites Intel·ligència Emocional.

“La intel·ligència emocional és la capacitat de reconèixer els nostres sentiments i els dels altres, per motivar-nos i gestionar els sentiments en nosaltres i els altres”.

Daniel Goleman, autor de la Intel·ligència Emocional.

Hi ha una innegable evidència que la bona educació emocional és una marca per l’èxit en el lloc de treball. Quant les incidències de dificultats emocionals sorgeixen espontàniament derivades de problemes d’ansietat, atacs de pànic, addiccions, desordres obsessius - compulsius, ràbia..., amb les correctes habilitats de la Intel·ligència Emocional controles per on vols que s’encaminin aquestes emocions. 

A banda d’evitar les anomenades emocions desagradables, gaudeixes més de la teva feina, obtens més de les teves relacions personals i professionals, progresses més en el treball i aprens més. En definitiva, tens més control de tu mateix/a i estàs en millor posició per ajudar els altres.

Imaginem una mateixa situació amb dos persones diferents i amb diferents nivells de Intel·ligència emocional:

Exemple A:  La Marta amb baixa intel·ligència emocional.

A la Marta se li demana de fer una presentació en nom del seu departament davant de 40 alts executius. Comprensible, se sent nerviosa i dos setmanes abans de la presentació detecta que aquests nervis augmenten amb la consegüent percepció de fracàs i amb els següents resultats:

1.      Degut als nervis pateix conseqüències negatives en la seva dieta i en els ritmes de la son.

2.      La preparació de la presentació l’ha està fent de manera desordenada a causa del nivell d’ansietat que experimenta.

3.      Cada cop que visualitza la presentació s’imagina a ella mateixa cometent errors.

Quant arriba el dia assenyalat creix la seva angoixa i en començar els primers minuts se li fan tensos transmeten sensació de inseguretat. Passa una estona i les coses semblen millorar,  la seva ansietat disminueix i fins i tot deixa anar pinzellades d’humor podent així finalitzar amb resolució. La Marta és la primera sorpresa i compren que en el moment que ha  modificat la seva ansietat per concentració i relaxació la seva comunicació ha fluït. La clau, doncs, és detectar amb antelació aquesta ansietat i poder-la gestionar des de un començament per evitar el mal moment i un resultat no programat.

  

Exemple B: La Paula amb alta intel·ligència emocional.

La Paula en la mateixa situació també detecta nerviosisme dues setmanes abans, però es diu a si mateixa que és normal perquè encara no s’ho ha preparat i ho interpreta també com a motiu d’excitació. A més a més reconeix que necessita un cert nivell de coneixements per a una presentació amb èxit. Aquesta presa de consciència té els següents resultats:

1.      Comença a gestionar els seus sentiments de nervis llegint i preparant les bases del seu treball.

2.      Evita pensaments bloquejadors fins que no acaba de preparar el discurs com: “cóm anirà?, cóm ho faré?”

3.      Una vegada preparat el discurs, la Paula utilitza tècniques de relaxació per encarar la presentació relaxada i amb humor, de resultes d’aquest procés sorgeixen diferents acudits i comentaris que pot utilitzar i s’ho prepara. També s’imagina l’audiència des de el seu punt de vista envers la presentació i prepara àrees que requereixen més treball. En aquest estat de relaxació que ha entrat desenvolupa una bona memòria i comença a sentir-se segura de la seva presentació i amb un coneixement previ d’allò que succeirà.

Arribat el dia la Paula està nerviosa els primers minuts, però aviat entra en una comunicació fluida; els seus acudits provoquen rialles i la comunicació es fa més eficaç. Degut a la seva relaxació no oblida cap punt treballat i introdueix elements que no havia pensat prèviament fent la presentació encara més espontània i natural.

Les habilitats emocionals emprades per la Paula es poden aprendre així com altres:

·         Motivar els altres

·         Comunicar amb efectivitat

·         Escoltar per obtenir el veritable missatge

·         Rebre els contratemps sense sentiments inquietants

·         Frenar la còlera que afecta la salut, les relacions o projectes

·         Gaudir plenament i satisfactòriament de les relacions

·         Sentir-se més còmode amb les incerteses

Si encara penses que no tens necessitat de la Intel·ligència Emocional, et convido a llegir Intel·ligència Emocional per Daniel Goleman. És una lectura fantàstica.

TENS INTENCIÓ DE CANVI?

El canvi que vulguis fer pot ser en les accions, els hàbits o les competències, és desitjat, és allò que vols o que t’agradaria que succeís. Si el teu grau de coneixement personal és alt, experimentes el procés de canvi com un conjunt de transicions sense gaires complicacions. Tanmateix, el procés de canvi no és lineal i s’experimenta com un seguit de descobriments que podem anomenar “l’efecte papallona”, quant arribat a un punt específic es produeix una discontinuïtat i l’efecte d’un petit augment addicional en el comportament de la persona produeix un augment radical en l’efectivitat.

Un procés de canvi intencional pot iniciar-se a partir del teu desig de canvi. Pot ser que aquest desig no sigui conscient, senyals d’alarma o moments i experiències et poden despertar la necessitat  de considerar un procés de canvi intencional desitjat. 

El procés de canvi implica una seqüència de descobriments:

Primer descobriment, PERSEGUEIXES EL SOMNIS I HO FAS AMB PASSIÓ: descobreixes qui vols ser amb la imatge d’un futur desitjat, l’esperança de que ho pots assolir i els aspectes de la pròpia identitat com a fortaleses per construir el futur desitjat.

Segon descobriment, EL CONEIXEMENT DEL TEU JO REAL: el major repte és veure’t a tu mateix    tal i com et veuen els altres i de manera coherent amb les teves creences i emocions internes.

Tercer descobriment, TENS PLENA CONSCIÈNCIA MITJANÇANT UNA AGENDA D’APRENENTATGE I ET FOCALITCES EN EL FUTUR DESITJAT: el procés de canvi desitjat i sostenible requereix llibertat de comportament, “permís” per intentar alguna cosa nova i veure que succeeix. Aquest permís prové de la interacció amb els altres.

·    Quart descobriment, METAMORFOSIS: practiques i experimentes els canvis desitjats que s’assemblen a un procés de “millora continuada”. L’experimentació i la pràctica són més efectives quant es donen en condicions en les que et sens segur/a, perquè disminueix la sensació de vergonya o por al fracàs.

·    Cinquè descobriment, RELACIONS QUE ET PERMETEN APRENDRE: les teves relacions són mediadores, moderadores, intèrprets, fonts de feedback, canvi i aprenentatge. Poden ser també la font més important de protecció contra recaigudes o retrocessos a les teves anteriors formes de comportament. Les teves relacions regulen entre la sensació de qui ets i el que vols ser.

Les persones canviem i ho podem fer de manera deliberada, però el resultat no és el mateix sense un esforç intencional. Els equips, les organitzacions, les comunitats i inclús els països poden canviar de manera deliberada. No obstant, sense esforç intencional, els canvis són lents, tenen com a resultat conseqüències involuntàries pitjors que el desig original, activant un sentiment de desesperança envers el futur i reduint l’esperit humà.   

o.  

SIGUES EL MÚIXER DE LES TEVES EMOCIONS

En un paisatge muntanyós i de camins nevats, el múixer tira del seu trineu amb vuit gossos. Distret amb els seus pensaments es deixa portar per aquests animals hàbils i intuïtius. Però de sobte, els gossos s’exalten en ensumar la proximitat d’un animal ferotge i amb més velocitat i força tirant del trineu. Del sotrac el múixer cau, no hi ha hagut temps de poder-los controlat i atemorits segueixen per camins desconeguts, sense fer cas dels crits de l’amo que ha quedat enrere, malferit i sol.

En aquest llenguatge figurat, els gossos descontrolats són les nostres emocions quant no les canalitzem allà on volem. Encara que de vegades pugui semblar difícil poder-nos controlar davant certes situacions, tots podem ser capaços amb consciència plena i pràctica, de poder conèixer el que ens està passant. Mitjançant aquesta comprensió podem canviar el que no ens convé.

Tres passos poden ser claus per conquerir el control de les emocions:

1. CONEC LES MEVES EMOCIONS:

Si vull modificar alguna cosa en mi mateix/a cal que ho conegui. Cóm puc fer-ho?  Mitjançant la presa de consciència amb preguntes que em faig en diferents situacions.  Què penso, què faig, què em passa i què sento quant estic content/a, enfadat/a, feliç/a, avergonyit/a, atemorit/a, trist/a, fastiguejat/a, sorprès/a, etc..

2. QUÈ M’ESTAN DIENT LES EMOCIONS:

Puc aprendre a escoltar-les i que em serveixin de guia com la llum d’un far, tant de les bones emocions com de les dolentes, perquè totes són indicadors de com cal que actuï davant de situacions determinades. Puc reproduir en futures ocasions comportaments que em donen felicitat i m’acosten als meus objectius, així com puc desaprendre comportaments que em perjudiquen, allunyant-los cada vegada més del meu fer i ser ja que no s’ajusten al que jo realment vull.

3. FAIG UNA LLISTA DELS RECURSOS QUE M’AJUDEN A GESTIONAR LES MEVES EMOCIONS:

No consisteix en reprimir-les i dissimular-les, si més no expressar-les amb habilitat i treure’n el màxim profit pel meu creixement personal. Cóm? Quines situacions anteriors he viscut que m’han fet més fort/a? Cóm vaig sortir-me’n? Quines estratègies vaig aplicar? Què vaig aprendre? Cóm ho puc utilitzar ara ?

Si aconsegueixes aquest auto coneixement ets un múixer guiant les emocions per la travessa de la teva vida. 

PER A QUÈ COACHING?

COACHING  és un procés d’aprenentatge sobre un mateix orientat cap a la definició i consecució de fites.

Perquè d’una relació professional continuada sorgeixen uns resultats extraordinaris. Veu oportunitats en tu. Et sents orientat en el més important per a tu. Es un ajustament entre el que vius i el que t’ agradaria viure. Et crea un nou canvi positiu, emergeixes i et transformes. 
A més voluntat per actuar més quantitat de bona sort tens. 
Tu pots crear la vida que desitges.

El coach t’ajuda a explorar noves perspectives i descobrir els recursos que necessites i les accions a desenvolupar per a conquerir els teus objectius. El coach està preparat per escoltar, observar i conèixer les teves necessitats per així ajudar-te a millorar les teves accions en el camí a la qualitat de la teva vida.

Les teves necessitats, valors, creences, somnis, passions, el teu autèntic jo, la teva vida, sorgeixen amb la motivació i aconsegueixes resultats satisfactoris de forma ràpida.

El coaching no fa diagnosis o tractaments. Així com la psicologia treballa de present a passat, el coaching treballa amb les seves eines de present a futur i orientat a la solució, no al problema.

El coaching és desafiant i gratificant. Pots sentir confusió, emoció, orgull, cansament, entusiasme....treballa amb tots els aspectes i amb el funcionament de tot el teu sistema com a procés integral de la ment, el cos i l’esperit.