En moltes ocasions les expectatives dirigeixen la nostra vida i tendeixen a determinar el que veiem. Quant amb més fermesa aprenem com alguna cosa “hauria de ser” més segurs en hi sentim i amb més dificultat podem detectar lleugeres desviacions. Donem i confirmem suposats. Aquesta actitud s’anomena desatenció. Quant ens trobem en aquest estat, el passat determina el nostre present, veiem el que esperem veure sense adonar-nos que s’ha de fer alguna elecció.
La desatenció és present en la major part del nostre temps i les conseqüències són considerables pel nostre benestar i la nostra salut i a nivell professional debilita la innovació. Si s’aprèn informació de manera mecànica, no es podrà utilitzar amb creativitat. Sense adonar-nos posem el “pilot automàtic” i entrem en una espiral d’automatisme degut a la repetició. Per exemple, considerem una primera informació com a certa i no anem a la recerca d’altres possibilitats, és una postura clara de desatenció. Ens comprometem cognitivament de manera prematura, sense considerar com la informació es pot utilitzar d’un altre manera.
El contrari d’aquest compromís cognitiu prematur és la consciència plena, que implica distingir i fixar-se amb coses noves de manera activa. Exigeix l’esforç de mirar el món de manera diferent de com ho hem fet fins ara, de sortir de la nostra visió acomodada. En fer-ho percebem coses noves automàticament i ens traslladem al present en el que ens fem sensibles al context i a la perspectiva, quant no estem atents a aquest context i a aquesta perspectiva es torna aliè a nosaltres.
Per aconseguir aquesta actitud de consciència plena cal abraçar la incertesa que ens portarà al descobriment de noves realitats, encara que seguim fent el mateix la nostra mirada pot apreciar la diferència, l’alternativa, l’altre opció o la solució.
Molts aspectes de la nostra cultura ens condueixen a intentar reduir o eliminar la incertesa. Aprenem a fer-ho amb l’objectiu de saber què són les coses, per així poder-les controlar. Tot al contrari, hauríem de pensar en explorar el poder de la incertesa, per poder aprendre en què es poden convertir les coses; en el procés nosaltres mateixos podem arribar a ser més del que mai hauríem pensat possible.
Hi ha algun remei per a la desatenció? Sí, fer el que sempre has fet mecànicament, però posant els cinc sentits, encara que no és fàcil. Una opció més senzilla de fer-ho és submergir-te conscientment en una nova activitat creativa perquè així puguis experimentar el que això significa, el que se sent al ser conscient.
El procés d’atenció en allò que es fa mecànicament no és fàcil, però si es pot començar una transició de desatenció a consciència plena. Aprendre conscientment es entendre que la situació que coneixes o vius ara, pot canviar demà, tenir la incertesa i per això cal estar atent. No prestem molta atenció quant creiem que “sabem” alguna cosa. Per això molts matrimonis no funcionen; perquè les persones s’avorreixen: creuen que “saben” com són les coses i deixen de descobrir. Quant estàs aprenent una cosa nova, la idea és aprendre-ho amb reserves, aquest és l’aprenentatge conscient.
Per contra, s’ha d’evitar la tirania de l’avaluació: ens avaluem al llarg d tot el dia: ens comparem amb altres persones, ens comparem amb el passat o amb el “jo” ideal. Avaluem en cada moment el que estem fent, com ho hem fet etc..., i el que hem de saber és que l’avaluació està en la nostra ment, no en la “cosa” que avaluem. Una vegada reconeixem que el fet de que una cosa és “bona” o “dolenta” és una qüestió d’opinió, és més fàcil seguir endavant i ser innovador.
Per exemple, en el món de l’art moltes de les obres que van ser rebutjades en la seva època, ara es paguen milionades. L’avaluació és l’obstacle més important que cal superar per a obtenir la consciència plena. En moltes ocasions rebutgem expressar-nos de manera creativa per la por de l’opinió negativa dels altres. Quant fem o acceptem avaluacions, no movem el món i se’n diu desatenció.
La consciència plena millora la qualitat de les nostres decisions. Hauríem d’abordar totes les situacions com oportunitats per prendre decisions de manera plenament conscients, si fem això no cal que ens preocupem per prendre la decisió “correcte”, perquè entendrem que no existeix una única correcte que prendre.
