COMUNICACIÓ + EMOCIÓ POSITIVA = INFLUENCIA

Influïm en els que ens envolten i ho fem en positiu o en negatiu, és un intercanvi social que fem de manera invisible. Però encara que sembli un fet subtil i poc perceptible té un poder considerable.

La persona més expressiva d’un grup contagia les seves emocions ja siguin d’alegria, de tristesa, d’avorriment, d’ansietat, satisfacció... i d’altres. El fet d’aquesta facilitat en transmetre les emocions es degut a que els estats d’ànim són senyals vitals per a la supervivència, per això són un tipus de comunicació altament eficaç.

El nostre radar emocional es sintonitza amb els de qui ens envolta, fomentant una interacció més fluida i eficaç. Per tant, tots contribuïm a que els altres se sentin una mica pitjor o una mica millor, en una escala que va des de lo emocionalment tòxic a lo més nutritiu.



Per sort els sentiments positius es difonent més fàcilment que els negatius i els seu efectes són més saludables, donant resultats com la cooperació, l’equitat, la col•laboració i el rendiment global del grup.

Així doncs, els factors emocionals tenen un paper fonamental en la nostra vida professional sense que importi el tipus de feina que fem. La competència emocional exigeix la capacitat d’aprofitar les corrents emocionals sense veure’ns arrossegats per elles.

Nosaltres doncs decidim en tot moment en quin cantó decantem la balança en les nostres interaccions socials, un estil emocional en positiu o en manifestacions negatives. Sabem per intuïció que la primera opció ens acostarà més a les persones, donarem més confiança, la nostra presència serà molt valorada i les nostres opinions reconegudes, conduint-nos a la capacitat d’influenciar en els altres gràcies a aquest contagi emocional.

La influencia i la persuasió desperta certa emoció en els qui tenim a prop, ja sigui en quant al nostre poder, la nostra passió per un projecte, el nostre entusiasme per superar un competidor o el malestar que ens provoca una certa injustícia. Quant es posseeix l’art de la influencia un es capaç de sentir les reaccions de qui escolta el nostre missatge i conduir-lo adequadament a la fita desitjada, per un interès comú.

Les accions contundents tenen la virtut de captar l’atenció i despertar emoció, d’aquí sorgeix aquest art d’influenciar en positiu.

ABRAÇAR LA INCERTESA PER ASSOLIR LA CONSCIÈNCIA PLENA

Reconeixem les alternatives que tenim en el dia a dia?, decidim activament entre elles?.

En moltes ocasions les expectatives dirigeixen la nostra vida i tendeixen a determinar el que veiem. Quant amb més fermesa aprenem com alguna cosa “hauria de ser” més segurs en hi sentim i amb més dificultat podem detectar lleugeres desviacions. Donem i confirmem suposats. Aquesta actitud s’anomena desatenció. Quant ens trobem en aquest estat, el passat determina el nostre present, veiem el que esperem veure sense adonar-nos que s’ha de fer alguna elecció.

La desatenció és present en la major part del nostre temps i les conseqüències són considerables pel nostre benestar i la nostra salut i a nivell professional debilita la innovació. Si s’aprèn informació de manera mecànica, no es podrà utilitzar amb creativitat. Sense adonar-nos posem el “pilot automàtic” i entrem en una espiral d’automatisme degut a la repetició. Per exemple, considerem una primera informació com a certa i no anem a la recerca d’altres possibilitats, és una postura clara de desatenció. Ens comprometem cognitivament de manera prematura, sense considerar com la informació es pot utilitzar d’un altre manera.

El contrari d’aquest compromís cognitiu prematur és la consciència plena, que implica distingir i fixar-se amb coses noves de manera activa. Exigeix l’esforç de mirar el món de manera diferent de com ho hem fet fins ara, de sortir de la nostra visió acomodada. En fer-ho percebem coses noves automàticament i ens traslladem al present en el que ens fem sensibles al context i a la perspectiva, quant no estem atents a aquest context i a aquesta perspectiva es torna aliè a nosaltres.

Per aconseguir aquesta actitud de consciència plena cal abraçar la incertesa que ens portarà al descobriment de noves realitats, encara que seguim fent el mateix la nostra mirada pot apreciar la diferència, l’alternativa, l’altre opció o la solució.

Molts aspectes de la nostra cultura ens condueixen a intentar reduir o eliminar la incertesa. Aprenem a fer-ho amb l’objectiu de saber què són les coses, per així poder-les controlar. Tot al contrari, hauríem de pensar en explorar el poder de la incertesa, per poder aprendre en què es poden convertir les coses; en el procés nosaltres mateixos podem arribar a ser més del que mai hauríem pensat possible.

Hi ha algun remei per a la desatenció? Sí, fer el que sempre has fet mecànicament, però posant els cinc sentits, encara que no és fàcil. Una opció més senzilla de fer-ho és submergir-te conscientment en una nova activitat creativa perquè així puguis experimentar el que això significa, el que se sent al ser conscient.

El procés d’atenció en allò que es fa mecànicament no és fàcil, però si es pot començar una transició de desatenció a consciència plena. Aprendre conscientment es entendre que la situació que coneixes o vius ara, pot canviar demà, tenir la incertesa i per això cal estar atent. No prestem molta atenció quant creiem que “sabem” alguna cosa. Per això molts matrimonis no funcionen; perquè les persones s’avorreixen: creuen que “saben” com són les coses i deixen de descobrir. Quant estàs aprenent una cosa nova, la idea és aprendre-ho amb reserves, aquest és l’aprenentatge conscient.

Per contra, s’ha d’evitar la tirania de l’avaluació: ens avaluem al llarg d tot el dia: ens comparem amb altres persones, ens comparem amb el passat o amb el “jo” ideal. Avaluem en cada moment el que estem fent, com ho hem fet etc..., i el que hem de saber és que l’avaluació està en la nostra ment, no en la “cosa” que avaluem. Una vegada reconeixem que el fet de que una cosa és “bona” o “dolenta” és una qüestió d’opinió, és més fàcil seguir endavant i ser innovador.

Per exemple, en el món de l’art moltes de les obres que van ser rebutjades en la seva època, ara es paguen milionades. L’avaluació és l’obstacle més important que cal superar per a obtenir la consciència plena. En moltes ocasions rebutgem expressar-nos de manera creativa per la por de l’opinió negativa dels altres. Quant fem o acceptem avaluacions, no movem el món i se’n diu desatenció.

La consciència plena millora la qualitat de les nostres decisions. Hauríem d’abordar totes les situacions com oportunitats per prendre decisions de manera plenament conscients, si fem això no cal que ens preocupem per prendre la decisió “correcte”, perquè entendrem que no existeix una única correcte que prendre.

DE LA MÀ DEL COACH

Ens adrecem a un coach quant estem trencant amb un model de vida professional o privada, quant desitgem aclarir-nos, refer-nos d’un ensurt, preparar-nos abans d’una ruptura, trobar nous objectius o enfrontar-nos a un nou repte, entre altres.

Es tracta d’un instant breu, durant el qual es produeix una ruptura psíquica en la vida professional o privada, o senzillament la situació deixa de tenir sentit. Pot tractar-se d’un ascens de lloc de treball, aconseguit o no, d’una nova funció, una nova professió, un canvi d’empresa o departament, la compra d’una empresa per un altre, un acomiadament, un canvi en la vida privada com un divorci o el naixement d’un fill, o una resistència contra la rutina perquè la persona no pot més.

La persona se sent perduda, deprimida, en un estat de supervivència o inclús de degeneració o autodestrucció. L’objectiu del seu camí amb el coaching cap el canvi consistirà, doncs, a col•locar-la de nou en un estat de vitalitat, d’energia positiva, fomentar el descobriment dels seus potencials, en una perspectiva de progrés o de creixement.

 

El coach tindrà que ajudar en generar una nova coherència en la seva vida personal i/o professional, fins a aconseguir una major realització, fins que senti que porta el timó de la seva pròpia vida portadora de més felicitat i sentit.

Es convida al coachee (client) a fer una introspecció, un balanç de les seves satisfaccions, oportunitats, competències i capacitats de gestió per a establir un diagnòstic de lideratge. En cada sessió el coachee tria el tema ell mateix; el coach escolta, fa preguntes i emet observacions. Aquesta interacció permet clarificar la percepció del coachee i orientar-lo a una actitud activa. El coaching accelera els progressos del coachee, assegurant una major focalització i una presa de consciència envers les seves decisions. El coaching es concentra amb el que el coachee és avui i sobre el que està disposat a emprendre per assolir les seves fites.

De la mà del coach, podràs analitzar els teus talents, els teus recursos, el teu potencial. Podràs també identificar els teus valors y sentit de la vida, marcant la diferència entre el que és essencial i entre el que és important. D’aquesta manera, es determinarà el tipus de canvi a realitzar.