Encara que es silenciïn les reaccions emocionals negatives s’acaben filtrant
mitjançant el to de veu o de crítiques velades, amb la qual cosa es distorsiona
la conversa fonamental.
La dinàmica en temes polèmics es dona lloc quant les persones comencem a
repetir la mateixa opinió una i un altre vegada, com a conseqüència l’equip
arriba a un carreró sense sortida crític i la discussió comença a tornar-se
personal. Amb tot això es pot afegir “l’error fonamental d’atribució”, que ve a
dir que les persones atribuïm el comportament dels altres a causes associades
al seu caràcter (basades en la personalitat o els motius), ignorant inclús
importants causes de situació. En aquestes situacions, pràcticament no reflexionem
en la possibilitat de que el nostre propi comportament pot ser una de les pressions
de situació que contribueix al comportament dels altres.
Un cop que el conflicte de tasques suscita atribucions interpersonals
negatives, les emocions adquireixen una importància vital i qualsevol progrés
substancial es paralitza totalment. En aquest punt es possible que
culpabilitzem als nostres companys del fracàs. Arribats aquí es comprensible
que els líders de grup intentin defugir dels conflictes de relació.
Davant assumptes polèmics, es possible que les persones no estiguem d’acord
envers quines dades poden ser més importants i la interpretació d’aquestes pot
ser molt subjectiva. Quants els sistemes de creences es confronten, els
conflictes es resisteixen a una solució basada en fets i lògica. Els temes
polèmics solen desencadenar reaccions emocionals que dificulten un debat ben argumentat.
La opció més interessant per
a nosaltres mateixos i els altres rau en poder gestionar aquestes situacions
amb els sistema cognitiu tranquil davant el sistema temperamental. Amb el sistema temperamental el que fem es respondre
emocionalment i amb rapidesa “anar”, desencadenant estímuls que porten a
reaccions instantànies en lloc de a la reflexió i el raonament. Quant un esdeveniment
es processa amb aquest sistema temperamental, resulta complicat pensar amb tranquil·litat
i de manera lògica i és difícil evitar conclusions lògiques i reflexives envers les tasques en qüestió o
envers les persones que tenen opinions oposades. En
canvi, el sistema tranquil ens permet “saber”,
ens aturem i pensem primer. Poden afirmar que aquest sistema es la base de l’autoregulació
i l’autocontrol.
