Un canvi es produeix des d’un mateix, des de dintre, no de l’exterior. No es ni una
organització, ni un govern, ni un cap,
ni una parella, amic, etc...qui et canviarà la vida. La realitat es que ningú
més que tu et produirà un canvi substancial i conscient.
Recordant a Gandhi, deia que es molt millor encarnar un mateix la via a
seguir i esdevenir finalment un model pels altres que simplement denunciar i
criticar. Per exemple, si pateixes pel sol fet que el teu cap no et respecte,
no esperis doncs que la situació canviï per si mateixa: ets tu qui ha
d’aprendre a fer-te respectar, revisar el que pots canviar en les teves accions
per fer-te més respectable. Potser la teva manera en que et relaciones amb els
altres, la teva manera de parlar, de comunicar els teus resultats, potser no
deixant espai a comentaris fora de lloc, etc...
Hi ha maneres d’actuar que indueixen a l’assetjament per par de persones
sense escrúpols. Aquesta situació de víctima i desavantatge envers els altres
ve donada especialment per un dèficit d’autoestima . Si no s’està prou
convençut de la vàlua d’un mateix en el més profund de l’ésser es presenta un
escletxa per on determinades persones s’entremeten i fan mal emocionalment. A més a més de canviar un mateix, de vegades
cal un canvi de situació.
L’ésser humà en la majoria de les situacions tenim por al canvi i a la
novetat i sovint preferim quedar-nos en el context habitual encara que aquest
sigui deplorable abans de deixar-ho per una situació nova que no coneixem.
Es pot donar un clar exemple amb la “Caverna de Plató”. Plató feia la
descripció de gent nascuda en un tipus de cova molt fosca de la qual mai havien
sortit. Per aquestes persones aquest espai era tot el seu univers, i encara que
era lúgubre, els hi resultava familiar per tant tranquil·litzador. Es negaven a treure un peu fora, doncs com no coneixien l’exterior, s’ho
imaginaven perillós i hostil. Per tant , els hi resultava impossible descobrir
que en aquest espai desconegut hi havia
sol, bellesa i llibertat. Podem viure metafòricament parlant dins la Caverna de
Plató i no adonar-nos-en Es tem allò
desconegut i es rebutja tot canvi que pugui afectar a nivell personal.
Es tenen idees, projectes, somnis, però de vegades mai es porten a terme,
paralitzades per mil pors injustificades. De fet, la vida mateixa està feta de
canvi permanent, de moviment. No te cap sentit aferrar-se al “statu quo”.
Només els morts restant immòbils.
No només ens convé acceptar el
canvi amb consciència, sinó que també iniciar-lo a fi de poder evolucionar en
el sentit desitjat.
